La tartaneta de Granados © Museu de la Música de Barcelona, Fons Granados
Inicia sesión o crea tu cuenta gratuita para desbloquear hasta 10 lecturas mensuales de contenido reservado.
Iniciar sesión Crear cuenta1. Teresa Cascudo, «Territory is the key: A look at the birth of ‘national music’ in Spain (1799-1803)». In: Elaine Kelly, Markus Mantere, Derek Scott (eds.), Confronting the National in the Musical Past (London: Routledge, 2018,) pp. 196-207; «Crítica musical y discurso territorial en el fin de siglouna ópera de Enrique Granados en Madrid, Valencia y Barcelona», Teresa Cascudo y Germán Gan Quesada (eds.), Palabra de crítico: estudios sobre prensa, música e ideología (Logroño: Calanda Ediciones Musicales, 2017), pp. 1-30.
2. Miriam Perandones (ed.), "Correspondencia epistolar (1892-1916) de Enrique Granados", Barcelona: Boileau, 2016, p 99.
3. Miriam Perandones (ed.), "Correspondencia epistolar (1892-1916) de Enrique Granados", Barcelona: Boileau, 2016, p 92.
4. Miriam Perandones (ed.), "Correspondencia epistolar (1892-1916) de Enrique Granados", Barcelona: Boileau, 2016, p 145.
5. Montserrat Bergadà, “Pedrell i els pianistes catalans a París”, Recerca Musicològica, 9-12, 1991-1992, pp. 243-257.
6. “Más conocido que [Dvořák] para nosotros es el noruego Grieg, muchas de cuyas originalísimas obras para piano han alcanzado aquí ya cierta popularidad”, J. M. Esperanza y Sola, “Revista Musical”, La Ilustración Española y Americana, 33, 47, 22-12-1889, p. 382.
7. Josefa Moreno Martos, 'Poesía. Un suspiro', "El Heraldo. Periódico político, religioso, literario e industrial", 760, 24-11-1844.
8. Carlos Ossorio y Gallardo, "El Baile" (1902), citado por Carlos Vega, "Estudios para los orígenes del tango argentino", edición de Coriún Aharonián, Buenos Aires: Editorial de la Universidad Católica Argentina, 2007, p. 51.
9. Ricardo de la Torre, 'A la cubana: Enrique Granados’s Cuban Connection', "Diagonal: An Ibero-American Music Review", 2, 1, 2017. Disponible online: https://escholarship.org/uc/item/90b4c4cb (último acceso: 1 de diciembre de 2019).
10. Como herramienta de consulta, es muy útil la cronología establecida por Josep Maria Rebés, "Granados: Crónica y desenlace. Un estudio bio-bibliográfico", Granada: Libargo, 2019.
11. Así lo señala Reagan Patrick Mitchell, “Gottschalk’s Engagement with the Ungovernable: Louis Moreau Gottschalk, and the Bamboula Rhythm”, Educational Studies, 0, 0, 2018, pp. 1-14. Disponible online: https://doi.org/10.1080/00131946.2018.1473868 (último acceso: 1 de diciembre de 2019).
12. Jaume Carbonell Goberna, “L’estada d'Enric Granados a Vilassar de Mar: estat de la qüestió i apunts per a una hipòtesi de treball”, Singladures: Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme, 15, 1993, pp. 26-30.
13. Lo cuenta Jordi Pomés en su artículo "Lluís de Zulueta, un dels primers il·lustres estiuejants de Vilassar de Mar", Singladures. Revista d'Història i Patrimoni Cultural de Vilassar de Mar i el Maresme, 30, 2011, pp.33-43.
Desde 1996, informamos con independencia sobre música clásica en español.
Para disfrutar plenamente de nuestros contenidos y servicios, regístrate ahora. Solo lleva un minuto y mejora tu experiencia como lector.
🙌 Registrarse ahora
Comentarios